E-mail que vaig enviar al programa dels matins, farta de sentir cada dia quan m'aixeco, ximplades de pixapins!!
Estimats amics de TV3,
Us escric per deixar constància del meu malestar i del meu disgust per les solucions que es donen als problemes i per la superficialitat amb que es tracten certs conflictes que considero hi ha ara mateix al país en general.
Parleu de crisi econòmica i en parleu com si res, com si estiguérem bojos per pensar que alguna cosa no rutlla aquí. Hi ha tantes coses que fa temps que van malament...però el got ha vessat, i no podia trigar. La crisi és social.
El que ha fet que em decideixi a escriure al programa és el tema de l’aigua. Ens voleu fer creure amb propaganda barata que l’enemic és la sequera i l’enemic més gran que te la terra és l’espècie humana. Quan els nostres veïns del sud van voler aigua per les seves terres no els en vam donar, i tota Catalunya es va mobilitzar per a que de l’Ebre no en sortís ni una gota. Independentment del mal ús que es considerés que en podien fer pels camps del golf i altres, ningú va dubtar ni un instant que allò no podia passar. Ara bé, aneu amb compte amb Barcelona, que és el melic de Catalunya, que d’allí on no n’hi n’ha no en pot rajar. Ara ens em tornat egoistes, extremadament individualistes i no podem trobar altra solució que la que vàrem negar a uns el seu moment.
No podeu veure que el problema està en la superpoblació i l’excés d’indústria i infrastructures que pretén xuclar d’un riu que no dona més. Perquè com va citar el senyor Cuní, l’aigua és un be escàs i comú, és de tots. Però perquè no podem deixar de banda Barcelona, fer que creixi el país per un altre costat. Potencieu centres de recerca a les altres capitals de província, feu que la població vagi allà on sigui més sostenible. Tenim al menys, Tarragona i Lleida molt oblidades. La primera viu de la química i res més, la segona de què viu? Si amb prou feines paguen ramaders i pegesos.
La solució està en que repartim la població. I els pobres ciutadans inventant-se mecanismes d’estalvi d’aigua com si fossin enginyers. El que consumeix més aigua aquí, és tot el que ha crescut a sobre del que era una Barcelona bonica, la infrastructura. Crec que podem potenciar les altres ciutats i fer que tinguin un paper més important per al país i d’aquesta manera, no obligarem als ciutadans a quedar-se a la capital. En definitiva, estem mal repartits per culpa d’aquesta.
Em sento malament. Que deuen pensar els que pateixen sequera, que van haver d’assumir que l’aigua no es toca, que el transvasament és anti-natural, si ara perdem el cul perquè més de cinc milions mal repartits no han sabut posar fre a aquest creixement massiu? No ho estem fent bé.
A més a més, estic estudiant a Tarragona, però sóc gairebé veïna de Lleida perquè visc a Flix, i la veritat, totes dues ciutats em fan llàstima. La URV és pionera en química, en res més. Vinga a entrar mestres que en fan falta, és igual si us equivoqueu de professió i no eduqueu el futur amb il·lusió. El que és important és cobrir les places que falten. No ens ensenyen res i volen que preparem els homes per a una societat que és absolutament incoherent en tots els seus actes. I així va tot.
Dic que la crisi és social perquè ningú està content. Els sous estan congelats i fer la compra de la setmana amb menys de 30 euros s’ha convertit en una utopia. Encara em considero afortunada d’adonar-me’n i ser capaç de limitar els meus capricis, però i la resta? Tots volem tenir el millor cotxe, la millor tele, el millor armari...però amb l’aigua fins al coll, i mai millor dit amb ironia no? Les noies de quinze anys, i amb tots els meus respectes, semblen senyores de casa de barrets se’n diu? No els importa com va el país i són víctimes del consumisme actual. No pararan els peus i ningú els ho dirà perquè estem passius, perquè els pares passen de tot i els mestres seran el que hi ha ara a les universitats i això agreujarà la situació, si no esclata abans.
Molta gent treballa en precàries situacions per poder tenir un sou fix cada mes, perquè no tenen temps ni oportunitat de trobar una feina millor que els ompli més com a persona. Tornem-hi a ser, si he d’estudiar 3 anys per fer una carrera i sol puc anar a viure a Barcelona perquè allí tindré l’oportunitat de treballar en recerca i investigació... millor em quedo on sóc, que aquí la vida ja és prou difícil.
Crec que això és inaguantable. Consumistes, egoistes, passius, desmotivats per preocupar-nos per la societat, la nostra societat. Estem destruint el país i no fem res a canvi. No estem fent res més que tibar la corda, i petarà.
Signo com a ciutadana i catalana de tot cor, catalana indignada. En què ens estem convertint?
Abigail Bertran López de los Mozos
Des d'aquí faig una crida als blocaires i seguidors de blogs, ciutadans de Catalunya i catalans, que ens mobilitzem. Que fem alguna cosa perquè això no va bé!
.JPG)
.JPG)
