dilluns, 29 d’octubre del 2007

ANUNCI DE LA DGT!! SIMPLEMENT M'HA FET GRÀCIA...


Si no fos perquè es van acabar emportant la lliga l'any passat...

dimecres, 24 d’octubre del 2007

SUPER OBJETO 2007


No en tenim prou amb ser vícitmes de la moda, de la perfecció... que ara a més a més, ens duguin com a titelles.

L'altre dia, de casualitat fent zapping, hem vaig trobar amb el fastigós programa de "Super modelo 2007" emès pel canal "Cuatro". Pot ser molt bonic que aquestes noies tinguin una oportunitat més fàcil de ser models de passarel·la, igual que els d'operación triunfo, faltaria menys. Però de veritat creieu que és necessari dir a una persona que és estupida perquè somriu quan no ha de somriure? Perquè li estan fent una foto. O que diguin que sembla que xafi merda quan desfile? Ho trobeu normal? No semblen ja prou estupides les pobres que encara els hi han de criticar tot, sense deixar-los-hi una oportunitat de demostrar la seva creativitat, donar idees, exposar els seus gustos... no creieu que ja som prou titelles que encara hem de permetre que facin un programa d'aquest tipus?

La veritat ho trobo patètic i a més, els que porten l'academia són uns maltractadors psicològics, les pobres noies hi posen il·lusió (que encara no entenc perquè , però intento ser tolerant amb els gustos) i encara les esbronquen perquè s'han estat fins les 3 de la matinada xerrant amb una companya...però si fa segles que no surten de farra, que passe algo si es queden afoniques de tan xerrar? En algun moment del dia s'haurà de desfogar. Si passa son és el seu problema...a que no fa mala cara!Pues calla!

Aquest programa em treu de pollaguera, mira si és fort que supera el negociador (aquell que tu veus el que poden guanyar els concusants i van canvaint les cartes sense saber que els passa per les mans). Quina porqueria de tele!

FELICITATS!!

JAUME I PALLI (als xofars amb la sortida del sol)



HELEN I JO PER FESTES A L'ESCALA ENTRE LA BARRA



Bueno, com és típic i mític ja...dedico esta entrada principalment a la PALLI q avui fa 20 anyets, quan jo ja n'estic a punt de fer 21 :-(... i com q no hi vai pensar el seu dia en posar-ho al blog també va per helen, que va ser la setmana passada. Espero veureus aviat, pequè encara que a la Helen de la city faci molt que no la vec, a Palli potser fa 3 setmanes...

No res xikis q ja tinc ganes de tenir-vos per aquí i a veure si ho celebrem!!

MUAKIS PER TOTES!

dilluns, 15 d’octubre del 2007

CORRELLENGUA A FLIX

La festa va durar gairebé tota la tarda





Doncs si, el dijous 11 d'octubre va arribar la flama del Correllengua a Flix, i van ser els nens i nenes del CEIP de Flix els encarregats de dur-la fins a la plaça del mercat. Alguns alumnes de l'IES més tard, van baixar la senyera i la van posar al costat de la flama.


Quin millor dia, 11 d'octubre, abans de la "Hispanitat", per la qual ens donen festa sense que tinguem sentiment d'afectivitat per aquesta terra seva. Així és com defensem lo nostre, la terra, la cultura, i en aquest cas la llengua. Marcant territori i deixant clar amb qui tenim el sentiment de pertinença i l'obligació de mantenir el que realment és nostre; Catalunya!Enguany és la 11a edició.

Tots sabeu que aquest acte se celebra de manera anual i que es fa en defensa i promoció del català. Que és com una excusa per recordar i mantenir el que és nostre, però bé, he trobat aquesta definició a la Viquipedia i l'he trobat la mar d'encertada, per a que aquells que no sabeu massa de que va:

El Correllengua és una campanya de sensibilització cultural i política que es fa amb periodicitat anual destinada a la defensa i promoció de la llengua catalana.

La
Coordinadora d'Associacions per la llengua Catalana (CAL) és l'entitat (pertanyent a la societat civil) encarregada d'organitzar el Correllengua en tots els territoris dels Països Catalans, excepte en el País Valencià, on aquesta tasca la du a terme Acció Cultural del País Valencià i a Mallorca del qual s'encarrega d'organitzar-lo Joves de Mallorca per la Llengua.
Està inspirada en la
Korrika, que és una cursa popular a favor de la llengua basca. El 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va fer una iniciativa d'aquest tipus a Mallorca on la continuen fent els anys que no fan Acampallengua, el 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir de 1996 a la resta de territoris de parla catalana.

S'estructura en quatre columnes en homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana.
En el Correllengua es fan un seguit d'actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic dels quals és el pas de la flama, per les diferents localitats del territori.

Aquí us deixo unes imatges del dia. Tot i que va estar molt bé, perquè després van fer jocs populars, es va llegir el manifest...vaig trobar que no hi va haver un bon nombre de participació. No és cosa del nens sol, sinó de tots, petits i grans. Sempre. Així que us convido que a la propera vegada, l'any que ve, us animeu a participar i fem d'un acte rutinari, un dia per recordar qui som i fer que sigui emotiu per a tots i sobretot amb significat! VISCA CATALUNYA!
Per més info: www.jovesllengua.cat

dimecres, 10 d’octubre del 2007

UNA CASA MOLT PETITA

El senyor Gustavo ha començat a construir-se una casa tota per a ell. Però té pocs diners: no pot comprar gaires totxos i així la casa li queda petita, petita, tan petitona que el senyor Gustavo ha d'arrossegar-se per terra si vol entrar-hi i, un cop dins, no pot posar-se dret perquè picaria amb el cap al sostre, i ha d'estar-se sempre assegut.

Els nens salten per damunt del teulat de la caseta i de vegades, quan el senyor Gustavo no hi és, la hi amaguen darrere una mata. Llavors el senyor Gustavo va amunt i avall del poble buscant la casa i no la troba.

És un home molt bo, els senyor Gustavo. A l'ampit de la finestra, en comptes de molletes per als pardals, hi deixa caramels per als nens. Tots els nens que passen poden agafar un caramel. Per això el senyor Gustavo i els nens són molt amics. Els nens li demanen:

- Quants totxos has fet servir per fer la teva caseta?

- Cent divuit

- I quant morter?

- Dues morterades i mitja - respon els senyor Gustavo. Els nens riuen, i ell també, i així tots estan contents.

G. RODARI; Contes llargs com un somriure; ed. La Galera
Aquí us deixo un dels contes d'este llibre tan guapet. La Rosa d'anglès del cole l'altre dia em va dir que aquest any treballaran sobre aquest conte a la biblioteca, i casualment a mi me'l van regalar quan era més petita.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

ELS MALS NOMS A FLIX

Paula Grau (la meua iaia)

Això dels mals noms era una manera que teníen abans els nostres avis per localitzar les famílies amb una miqueta d'ironia. A naltres ens fa gràcia, però això de que se digo mal nom és perquè realment hi havia una part fosca en tot això. La veritat és que ho vai descobrir aquest estiu, però hi ha moltes cases que s'enfaden molt pel seu mal nom. És per això que m'agradiarie rebre informació sobre els vostres. Per part de qui rebeu el mal nom, perquè...?

Esta ere la meua iaia Pauleta, mare del meu pare i que va morir quan mun pare ere molt jovenet, a causa d'un càncer. M'haguès agradat molt conèixer-la però bueno, la qüestió és que es deia Paula Grau, i el seu mal nom era de Cal Barqueret. Es deia Paula Grau, i ara no sé si és pel seu pare o el seu avi, però la qüestió és que un dels dos era el barquer de la nostra estimada barca del riu. I així és com el cognom, el qual a mi ia no me toque de res, porte este malnom, que en este cas no és del tot mal.

Jo faré una breu recopilació del que m'aneu enviant, i de tant en tant, ho publicaré. Però abans, assegureus que els pares o avis estan d'acord, io no vull més problemes del passat, que ia n'hem tingut prous no?

dissabte, 6 d’octubre del 2007

LES MEVES PRÀCTIQUES

Com tots i totes deveu saber, estic fent les meves pràctiques de magisteri d'anglès al Ceip Enric Grau i Fontseré de Flix. I la veritat és que estic súper contenta. Estic aprenent molt, tant en metodologia com en noves tecnologies: montar jocs amb PC, jocs per als més petits en anglès, songs, grabacions...m'estic endinsant molt en aquest món de l'educació, i realment està sent satisfactori.
Bé, tot això per explicar que al CEIP els alumnes de cicle superior, durant un trimestre a l'any, fan unes classes de naturals amb anglès, i ara ens toca el sistema respirator. Els nens i nenes del cole aprenen a explicar el fenòmens que es produeixen referents a la respiració, experimenten...i l'altre dia va ser una gran dia per ells. Vam fer una dissecció de pulmons de corder (lamb lungs dissection) i en vam fer un vídeo. Per ells va ser molt divertit perquè es van posar a tocar, bufar a veure com s'infalven els pulmons...però sobretot tocar i tocar.
Els nens són una passada!M'encanten i és molt divertit veure com xalen tant en una tonteria com uns pulmons. Abans jo era de les que ens aquests experiments a classe, mirava i no tocava, però ara he canviat el meu punt de vista i com si res, vai agafar the trachea i vam grabar este vídeo tan graciós. Aquí us el deixo. Espero que pugueu percebre lo divertit que és veure com estan d'esvalotats i esvanits!



dimarts, 2 d’octubre del 2007

PARE HEROI

Ricky Hoyt és un noi que va nèixer el 1962. Durant el part se li va enrotllar el cordó humblical al coll provocant l'asfixia d'aquest, però no morí i quedà en un estat gairebé vegetal. Tot i la gravetat de la situació el cervell no va quedar afectat. Es comunica amb un ordinador tipo el de Stephen Hawking i ha dut fins ara una vida força normal pel seu estat.

Fa 22 anys es va organitzar una cursa al seu poble en homenatge a un amic seu que va quedar paraplègic i hi va voler participar. El seu pare el va portar amb la cadira tota la cursa. Aquell dia en Ricky va confessar al seu pare que es va sentir realitzat, no veia impediment al seu estat i és per això, que des d'aleshores ha participat en 216 triatlons, 20 duatlons, 65 maratons... i així fins a arribar a un total de 942 curses. La veritat quan em van enviar aquest vídeo per internet em vaig emocionar moltíssim. I és que ha de ser gegant l'amor que sent aquest pare pel seu fill. Per aixó des d'aquí li dedico tots els meus ànims i em trec el barret. Això és ser gran!


La veritat és que també he de confessar que la musiqueta va influir molt a l'emoció, i és que el vídeo està molt ben fet.

VUITENES AMB ORGULL

L'embarcació de Torredembarra amb la nostra tripulació

Norma i Olga al trenent que ens portava al camp de regates


CAMP DE REGATES


Judith i Palli posant per la camàra al super hotel luxós


Bé, després de descansar el que em toca passo el parte amb una mica de retràs. Este cap de setmana, com ja sabeu, vam anar amb el club nàutic Flix a Alacant, al tercer campionat de rem d'Espanya. El campionat durava dos dies; dissabte i diumenge. El dissabte pel matí es feien curses de totes les categories; veterans, seniors... de 4 embarcacions cada cursa. D'estes curses passaven a la final de diumenge directament les primeres embarcacions de cad cursa. En aquest cas vam quedar terceres, però amb el millor temps de tota la competició.

Tot i no classificar-nos al matí, a la tarde hi havia una segona oportuntat; la repesc. En aquesta es seguia la mateixa norma, qui quedava primer passava a la final del diumenge. Els nervis estaven a flor de pell perquè o bé acabava aquí el nostre campionat i per tant, Alacant se n'enterava de com anem de festa les del llaüt, o bé ens esperava un matí encara més dur a l'endemà però amb opcions de fer un bon paper.

La qüetió és que vam quedar primeres de la nostra mànega amb força diferència, tot i que havíem empitjorat el temps. Ens vam posar més contentes, fins i tot ens vam emocionar! Passavem a les semifinals!! L'endemà pues, a les 9 i mitja del matí a remar. Hi havie dos semifinals, les dos primeres de cada passaven a la final A i les dos darreres de cada a la final B. I la sort no va estar de cara a nosaltres perquè ens va tocar remar amb embarcaciosn que havies estat campiones d'Espanya altres anys i vam quedar últimes. Vam decidir reservar les forces en veure que ja no quedavem entre les 2 primeres i ens vam deixar anar. Però bé, encara podíem fer un bon paper. I així va ser com vam remar a la final B amb les embarcacions de Sta. Cristina, Empuriabrava (catalanes totes dues) i Bote, de per allí baix. Ho vam donar tot, vam remar super bé, vam anar igualades amb Empuriabrava tota la cursa i al final per un segon ens vam haver de conformar amb el 8è lloc. Primer gran decepció, perquè podiem haver guanyat un lloc, però analitzant-ho, darrere nostre van 5 embarcacions més. Hem anat al campionat, que ja és un gran què, encara que amb barca de prèstec, i que més voleu! Vam fer suar a moltes embarcacionsal campionat d'Espanya, que no tohom ho pot dir! Estic orgullosa i satisfeta, perquè em aguantat el tipo fins al final i amb 4 curses de 1400 metres cadascuna!