dimecres, 26 de setembre del 2007

REALITAT O FICCIÓ?











De que us penseu que se forren els cirujans plàstics, o les grans marques de roba? De publicitat retocada com per exemple, la primera foto...i és que la perfecció no existeix. Estic totalment d'acord que hi ha models súper guapes i que realment tenen cossos espectaculars, però hem de ser realistes. Tots tenim poros a la pell perquè aquesta respiri, perquè els hem de tapar en una foto fent que aquesta sigui completament llisa? I els pelets rossets que ens cobreixen el cos? Perquè els hem de treure també? Perquè pujar la boca, les celles, els ulls..? Perquè ha de ser tot tan fals? Qui es guapa és guapa, perquè volem fer-ho tot tan llis i perfecte si realment no hi ha ningú així?

Jo no ho sé, sol sé que gràcies a Déu o a qui sigui em funciona bé el cap i em comformo amb la boleta que tinc per panxa, o amb les ulleres que em marquen els ulls, amb els pits petits i no massa rodons, amb el cul tou i les caderes amples...i què? M'agrado com sóc i crec que no sóc fea ni desagradable a la vista per tenir el que totes, una mica més o menys tenim. De veritat creieu amb la perfecció? O és que ens hi han fet creure? Per què estan de moda les primes, si abans com més pleneta més atractiva eres?

Aquí us deixo esta pregunta per a que reflexioneu i esta segona i tercera foto per les anorexiques, perquè un dia els hi van menjar el cap, aconseguint que ara tinguin un greu problema de salut!Espero que un dia puguem recordar l'anorexia com una malaltia que es patia a finals del selge XX principis del XXI i que es va extingir per posar-nos tots en contra d'aquestes falses correcions de la bellesa natural del nostre cos!


La segona és una campanya publicitària d'una marca Italiana, que ha decidit sensibilitzar el país per la gravetat del problema. I crec que ha aconseguit molt més que això, perquè si ha sortit a El Club de TV3 segur que ja ha pegat la volta al món. Llàstima que no hi ha massa a fer fins que tots junt algun dia fem pinya.

dimarts, 25 de setembre del 2007

LA NOSTRA TRIPULACIÓ A TORREDEMBARRA


Doncs sí, avui és el segon dia que anem a Torredembarra a provar el seu llaüt mediterrani que serà amb el remarem este cap de setmana a Alacant. I esta la tripulació per ordre; Gemma, Judith, Raquel S, Núria, Raquel P, Marta, Olga, jo i Norma, sense perdre el bon humor amb les seves rastes de reserva!és una passada de llaüt, va finíssim i al fer les boies derrapem i tot. Espero que ens serveixin d'alguna cosa estos dos entrenos allà!

dilluns, 24 de setembre del 2007

EXPERIMENTANT


Ara començo a fer coses noves...encara que molts les porteu molt per la mà, jo m'estreno amb el programa de fotos Picasa. I és esta l'excusa per deixar-vos aquí una quadrícula d'algunes fotos de les nostres vacances a Londres!On ara mateix les nostres xikis també s'estrenen!Sort!

diumenge, 23 de setembre del 2007

JA HA ARRIBAT!




Pues sí, potser fins ara encara no m'havia fet a la idea, però és que ara m'acabe de trucar una molt bona amiga de classe que demà se'n va a Canadà a fer les pràctiques de magisteri i me n'he adonat que sí, que ja se'n van i no les veuré fins al desembre... Ahir amb la despedida ja ho veia, però ara ja és més a prop...No res xikis, que avui va per valtres, perquè us ho passeu súper bé, per a que ho aprofiteu al màxim, perquè aprengueu més anglès del que ja sabeu i així me doneu una lliçó d'unes fantastic teachers!!També per a que no us oblideu de naltres i que sapigueu que es meravellós tenir-vos com amigues, amb els vostres defectes i les vostres virtuts!
També despedir-me de Gemma i Núria, a esta foto molt guapetes de romanes a Tarragona, sent uns personatges més de la Tarraco Romana!
En fi, Núria a Canadà i Mire, Júlia i Gemma a Londres...és igual el destí, us desitjo el millor!Un super bessito!

dissabte, 22 de setembre del 2007

SI SI SI; ANEM A ALACANT!


Sí, sí i sí!El proper cap de setmana, les seniors del llaüt català ens en anem al campeonat d'Espanya que se celebrarà a Alacant, el dissabte i el diumenge. Tot això no és gràcies a la nostra 3a merescuda posició a la lliga catalana, sinó a que els nostres veïns de Torredembarra ens deixen el seu llaüt meditarrini, ja que per aquesta competició el llaüt català no és vàlid.
Vull aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a tot l'equip, perquè tot i alguns mal entesos a l'hora de repassar l'assistència i una mica en part també a la mala organització, ens en hem sortit i molt bé. I que més voleu?Som un equipàs de quanyadores! Gemma, Judith, Núria, Raquel, Raquel, Marta, Olga, Norma, Marta Puerta...i especial agraïment a Lorena i a Elena que ens han salvat el cul, alguna més d'una vegada!A totes gràcies, per regalar-me una temporada més de llaüt, d'esforç, de victòria i també mals moments d'injústicia, d'estones al sol, de dinar per les voreres, o fonten-mos los cuartos, de matinades i rialles...GRÀCIES A TOTES!
I a tots aquells que ens han recolzat i ens han guiat; Joan Carles, Rius, Cases, Sànchez...i una llista infinta de noms que no acabaria mai. També enhorabona a les nenes que han estat les autèntiques campiones. Ens han fet riure amb les seves cançons, patir amb les seves males topades...i com no també felicitar als nois, perquè no és més important pujar al pòdium sinó aguantar el bon humor i tirar endavant, encara que no hagi estat una bona temporada per valtres!

Bueno, que semble que me retira o algo en este discurs, però de veritat GRÀCIES A TOTS!
Aprofito que estic a l'aigua per dir que també estic contenta de formar part de l'equip que tenim a la nostra puntona Boira. Perquè no he dit res en tot l'estiu, però tot i que no hem començat amb b0n peu, estic segura que donarem guerra!Un petò per tots!

dimarts, 18 de setembre del 2007

WEEKENDDANCE!







Este dissabte vam anar al weekenddance unes 30 persones de Flix. La veritat és que Alba, Clara i jo no ens imaginavem que seria per tant. Venien els dos Marcs, Cristina Garcia, Meri Dj, Tof, Raquel, Cuqui...no sé, sabíem que anava gent però no tanta!I vam estar fent pinya a l'escenari principal des de que els Soulwax (2manydjs amb grup) van començar amb força i dixan-mos en la boca oberta, continuant amb Vitalic i acabant amb els mestres que he comentat abans.
Qui no sabíem que vindria ere la Canya, del Cor de la Ciutat, la novia del net del Benjumea!Ens vam apropar i li vam preguntar si ere ella. Molt amable i simpàtica es va dixar fer una foto!
Va costar molt arrencar perquè el minimal és poc fiester que diguessim, però a partir de les dos de la nit ens van passar les hores volant.
A les 7 del matí els 2manydjs ens feien marxar, i així va ser com vam fer escala a tgn a intentar descansar el cos un ratet. Ens ho vam passar súper bé i ara que hem començat (perquè és el priemr any que es fa) i si la cartellera no ens falla, seguirem este festival.

dissabte, 15 de setembre del 2007

Nostàlgia pels vells temps




Pues si, torno a jugar. I com tots us podeu imaginar no als escacs que no se m'han donat mai bé, sinó a l'handbol. Feie 5 anys que no tocava una pilota i després que Laia Sánchez, Yolanda i Minerva em posessin el caramel a la boca recordant l'època de l'handbol i dient que podríem quedar per fer quatre tocs, vai decidir fer-ho de veritat. La llàstima és que a Flix no som prous com abans per montar un club, i la llàstima va ser que s'acabés allò que per mi era tant iomportant; un equip amb les meves amigues! I no ho feiem malament!Per això aquí comunico el meu intent de retorn, perquè de moment és un intent, a veure si aguanto com abans!

Els meus colors sempre seran roig i blanc i les campiones sempre seran les del meu equip!Un bexito a totes! És que som xiquis hasta per això!

divendres, 14 de setembre del 2007

PER RIURE UNA ESTONETA!




Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren enel que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es quela pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocioncocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelosin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cada ltera por si msimapreo la paalbra es un tdoo.Pesornamelnte me preace icrneilbe...

S'HA ACABAT PAGAR ALS LLADRES!

No sé si es veritat però he decidit actualitzar també el meu correu i m'han enviat això i he cregut que seria d'interés mundial; S'ha acabat pagar als números 902 i 901, entrant a esta adreça et fan introduir el número 90x (el que sigui) i et donen l'equivalent que es de pagament normal o fins i tot gratuït si tens ADSL. Intente-ho, l'esperança és l'última cosa que es perd.
rel="nofollow">http://www.nomasnumeros900.com/

FELICITATS NEGRE!


Ja que m'he posat a actualitzar el meu blog i que ja ere hora...recordo que ahir a les 12 de la nit vam trucar a Negre per felicitar-lo. Des d'aquí desitjo que passis un bon dia! FELICITATS!És una foto del dia que vam celebrar a l'Ermita el cumple d'Elena, Joan i el meu al gener.

VIATGE A LONDRES




Després de moltes queixes i altra vegada avergonyida per abondar el meu blog després de començar en bon peu, torno a ser aquí. Suposo que ara que tot torne a la normalitat podré mantenir-lo...

Bé, la novetat més actual és el meu viatge a Londres amb Joan. Ha estat molt bé i realment he canviat el concepte de fredor que tenia sobre Londres i el país en general. A tot arreu hem estat ben servits, ens han ajudat sense demanar-ho, m'han entès quan els parlava (gran repte personal...) tot i que jo algunes coses les perdia, hem menjat millor del que ens pintaven i no ha plogut ni un sol dia!!!

Vai pensar anar a Londres després de renunciar a la possibilitat d'anar-hi a fer pràctiques amb les meves amigues Júlia i Mire. Feie molt temps que estalviava per fer un viatget sense saber la destinació. Després de renunciar l'única espineta que em quedave ere la de no poder veure la ciutat, perquè per a mi les condicions no afavorien l'estada allà 3 mesos. I aquí estic, molt contenta de les vacances que ens hem pegat. Us dixo per això un parell de fotos representatives: el Big Ben i la típica cabina roja

divendres, 27 de juliol del 2007

LA TECNOLOGIA EVOLUCIONA!


Mireu que m'han passat per internet... es tracte d'un localitzador de mòbils. Si busques a algú i no saps on pot estar entra en aquesta pàgina web i via satèl·lit el localitzarà. El seu marge d'error és molt baix.
Intente-ho, us quedareu a quadres!


http://www.sarpanet.com/moviles

dimarts, 24 de juliol del 2007

FELICITATS CAMPIONA!!!




Avui la nostra estimada amiga i atleta Marta Serra fa 20 anys!!Feliciteu-la que ja porte dos desenes i és súper bona amiga i la millor atleta del món!Es farà famosa en un no res i ens deixarà a tots de pedra amb els seus salts!
Sempre estarem orgullosos de tu, facis el facis.
Arribaràs a saltar-me? JAJA!
Un petonàs guapissíma. T'estimem moltíssim!

Les xikis i amics!

A LA MODA!!




El dijous passat vam anar unes quantes xikis a Salou, més que res a la platja, xq no vam sortir de festa...xo ens la vam montar a l'apartament de palli. Vam prendre el solet, vam rondar els xiringuitos, vam anar a fer unes birres, una volteta, sopar trankiletes a casa i anar bebent amb jocs per riure un rato.
L'endemà ens vam aixecar serenes x poder tornar a la platja. Tot i que el temps no va acompanyar molt però naltres allí estàvem.
Per cert! Vam estrenar estos magnífics gorros que ens vam comprar de rebaixes!jajaja!!

Propera parada Aquapolis!!Ens fem petites una altra vegada!!

Terceres amb una miqueta de vergonya!


Sé que he tardat molt en contar cosetes x aki...ho sento! Bé, la qüestió és que Badalona es va suspendre xl temporal que feia que no es pugués remar en condicions i aquest diumenge anirem a Lloret de Mar a mantenir el nostre 3r lloc.

El dissabte passat vam remar aquí Flix en la lliga de les Terres de l'Ebre i vam quedar terceres amb un temps de 5'00 minuts. Davant nostre van passar les nenes de Flix amb un temps de 4'58 minuts i les d'Amposta (crec) amb un temps de 4'59 minuts. Ja estem pensant amb el pla de jubilació i fer puijar a aquestes màquines que remen cantant!

dijous, 12 de juliol del 2007

RONALDINHO O RONALDO?





Ahir durant l'entrenament del Equipo National du Brasil es van trobar tres gossos perduts a l'estadi. Però la policia i la gent enterada de la gran notícia es pregunten: De qui són aquests gossos?De Ronaldinho o de Ronaldo?Podeu preguntar-vos-ho també...jo encara no ho sé!!

PERÒ QUE S'HAVIA PENSAT?Que no li tocaria planxar?


AMOR EN VERS


ELL
Que feliz soy amor mío!
pronto estaremos casados,
el desayuno en la cama,
un buen jugo y pan tostado
con huevos bien revueltitos,
todo listo bien temprano
saldré yo a la oficina
y tú rápido al mercado,
pues en solo media hora
debes llegar al trabajo
y seguro dejarás
todo ya bien arreglado
pues bien sabes que en la noche
me gusta cenar temprano,
eso sí, nunca te olvides
que yo vuelvo muy cansado,
por la noche, teleseries,
cinemateca barato,
no iremos nunca de shopping,
ni de restaurantes caros
ni de gastar los dineros,
ni despilfarrar los cuartos,
tú guisarás para mí
solo comida casera,
yo no soy como la gente
que le gusta comer fuera,
¿No te parece querida
que serán días gloriosos?
y no olvides que muy pronto,
yo seré tu amante esposo.

ELLA
¡Qué sincero eres mi amor!,
¡Que oportunas tus palabras¡
tú esperas tanto de mí
que me siento intimidada.
No se hacer huevos revueltos
como tu mamá adorada,
se me quema el pan tostado,
de cocina no se nada,
a mí me gusta dormir
casi toda la mañana,
Ir de shopping, hacer compras
con la Mastercard dorada,
tomar te o el cafecito
en alguna linda plaza,
comprar todo de diseño
y la ropita muy cara,
conciertos de Luismi y Juanga,
cenas en La Guacamaya,
viajes a Punta Cana
a pasar la temporada,
piénsalo bien, aún hay tiempo,
la iglesia no está pagada,
yo devuelvo mi vestido,
y tú, tu traje de gala
y el domingo en el diario,
con letra bien destacada:
HOMBRE JOVEN Y BUEN MOZO
BUSCA UNA ESCLAVA MUY LERDA
PORQUE SU EX FUTURA ESPOSA,
AYER LO MANDO A LA MIERDA

TORREDEMBARRA;Com a casa...


Bones a tots i totes!!!Com ja debeu saber, el diumenge passat vam anar a córrer a Torredembarra amb el llaüt català i la satisfacció no es pot descriure amb paraules! Les noies vam quedar terceres amb un temps de 6 minuts i 30 segons. La llàstima és que els nois sol van poder aconseguir un 8è lloc, no menys important per aquest fet.

Sento molt haver tardat tan en publicar-ho al blog però he estat molt enfeinada aquesta setmana.

Aquest cap de setmana toca Badalona. Jo no hi aniré, però estaré ben pendent del que pugui passar!

dimecres, 4 de juliol del 2007

BIODANSA; Dansar la vida, una qüestió de moviment


Aquests dies m'he apuntat a un curs de Biodansa de tres dies que la URV fa a Vinebre i la veritat, no sabia ben bé a lo que anava, però ara ho he descobert. Consisteix en deixar-se anar, no tenir vergonya a "fer la pena", confiar en nosaltres mateixos i en el company/a que en aquell moment ens acompanya fent un ball, fent carotes, imitant-nos... és expressió corporal.
El Sr. Jose Augusto Santos ve des de Brasil i ens està fent unes classes genials, on alliberem tensions, perdem la vergonya, ballem un rato i ens desfoguem.
Tal i com ens han explicat la biodansa inclou cinc claus que són alhora, fonamentals per a la nostra vida: trascendència (entesa com a evolució en un mateix), vitalitat, creativitat, afectivitat i sexualitat (entesa com el plaer que proporciona la vida per ella mateixa, les sencacions pròpies de cada persona com a individu únic i viu).
Així doncs, jo definiria la biodansa com un sentiment i una manera d'expressar-se a través de la música, parlant amb el cos, sense paraules. El nostre cos es despulla als altres amb els nostres moviments, gestos i somriures.
Pot ser hi molta gent que s'ho pren com algo molt emocional, que ho viu des de dins i que realment creu en la transmissió dels sentiments a través d'aquest moviment...aquests són experts, perquè a mi m'està costant soltar-me a 20 persones que no conec de res però crec que tenen motius per viure-ho i sentir-ho al 100%.
Us animo a intentar-ho és molt divertit!!


La propuesta es empezar
a Danzar la propia vida.
Recuperar el ritmo, el entusiasmo,
la alegría. Volver a conmoverse.
Entrar en contacto con el cuidarse,
con la dulzura, percibirse
en armonía con el otro.
Dra. Ercilia Orellana

dimarts, 3 de juliol del 2007

Els xumets més de moda!
















Com podeu veure la imaginació no té límits. No sé quan de temps fa que aquests "xupetes" existeixen o quan fa que ronden per la vista de molts. Jo els he descobert fa res i m'han semblat la mar de divertits. De ben segur que si existeixen pares canxondos aquesta empresa no s'arruinarà!Jo en compraria més d'un i el dia que anéssim a veure a algun familiar d'estos pesats posaria el del nen més petit! A veure si s'espanten i no ens volen veure mai més!jajaja!!