El senyor Gustavo ha començat a construir-se una casa tota per a ell. Però té pocs diners: no pot comprar gaires totxos i així la casa li queda petita, petita, tan petitona que el senyor Gustavo ha d'arrossegar-se per terra si vol entrar-hi i, un cop dins, no pot posar-se dret perquè picaria amb el cap al sostre, i ha d'estar-se sempre assegut.Els nens salten per damunt del teulat de la caseta i de vegades, quan el senyor Gustavo no hi és, la hi amaguen darrere una mata. Llavors el senyor Gustavo va amunt i avall del poble buscant la casa i no la troba.
És un home molt bo, els senyor Gustavo. A l'ampit de la finestra, en comptes de molletes per als pardals, hi deixa caramels per als nens. Tots els nens que passen poden agafar un caramel. Per això el senyor Gustavo i els nens són molt amics. Els nens li demanen:
- Quants totxos has fet servir per fer la teva caseta?
- Cent divuit
- I quant morter?
- Dues morterades i mitja - respon els senyor Gustavo. Els nens riuen, i ell també, i així tots estan contents.
G. RODARI; Contes llargs com un somriure; ed. La Galera
Aquí us deixo un dels contes d'este llibre tan guapet. La Rosa d'anglès del cole l'altre dia em va dir que aquest any treballaran sobre aquest conte a la biblioteca, i casualment a mi me'l van regalar quan era més petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada