ACUDIT DEL DIA

Definitivament l'acudit del dia!Gràcies Júlia m'has fet riure molt!

Perdó per no traduir-lo però és que tampoc tinc tan temps...



CHISTE VIRGEN!!



Una chica virgen esta hablando por telefono con su novio y le pide que vaya a su casa a cenar con sus padres. Como este es un gran evento, la chica le dice a su novio que despues de ir a cenar, le gustaria salir y hacer el amor por primera vez...



Bueno... como el chico no habia tenido sexo, fue a la farmacia a conseguir unos condones. El le dice al tipo de la farmacia que es su primera vez y el le ayuda al chico durante una hora. El le dice todo lo que tiene que saber acerca de condones y sexo. En la caja, el tipo de la farmacia le pregunta al chico que si cuantos condones le gustaria comprar, un 3-pack, 10-pack, o family pack. El chico insiste en comprar el paquete familiar por que piensa que como es la primera vez va a estar muy ocupado.



Esa noche, el chico va a la casa de los padres de su novia, y se encuentra con ella.

'oh, estoy muy emocionada por ti para que conozcas a mis padres, pasa!'



El chico entra y lo lleva a la mesa donde estan sentados los padres de la novia. El chico inmediatamente se ofrece para dar gracias e inclina su cabeza.



un minuto pasa, y el chico sigue en la oracion, con su cabeza inclinada

*********************10 minutos pasan, y el chico sigue sin moverse.

********************* finalmente, despues de 20 minutos con su cabeza inclinada, la novia le pregunta en voz baja:



' no tenia idea que fueras tan religioso'



el chico se voltea y le contesta:



'no tenia idea que tu padre fuera el tipo de la farmacia'

ESTIMATS REIS...

Mags d'Orient... aquest any jo em demano moltes coses com sempre, a petició de la meva mare que vol llista... però d'això se n'encarreguen els reis que van de compres i que sempre que hi hago diners es podran aconseguir. El que jo realment demano per l'any vinent és poder acabar a temps la carrera, per aconseguir una plaça a una escola prop de casa meva, per així poder-me quedar prop de casa.

Estimo Flix, i l'estimo amb bogeria. Per això m'agradaria molt poder fer la meva vida aquí per sempre, veure crèixer als meus fills pels carrers d'este magnífic poble, i poder viure en la tranquilitat que este me done...aix estimats reis, si realment fociu tan màgics i pugugessiu fer que tots els joves ens puguem quedar al poble i fer que no es pugui morir mai, que sempre hi hagi vida!Tenir les meves amigues de veïnes, poder saber qui habite al meu poble, conèixer més o menys a tothom...

Un petó i ànims en la vostra laboriosa feina!

MEM...

M'he oblidat de dir que tot i que no sóc molt partidaria de fer aquestes coses, he d'agrair a Norma i a les xikis a London que hagin pensat en mi per a fer això...aquí van les meves repostes...

1. Quant temps portes com a blocaire?

Des del febrer d'este any

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?

Pues gràcies a Joan Ramon, perquè hem va posar un ganivet al coll, mentre feia les primeres pràctiques al cole, i hem va obligar...jeje!La veritat és que si no hagués insistit no me l'hagués fet.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.

Pues sincerament, lo d'Albert (Manicomi), Norma (Imaginari), les Xikis a London i Clara...encara que en segueixo molts més però no a diari.

4. Ets lector anònim d'algun blog?

Home, jo tinc una identitat...tinc personalitat, un nom, DNI, i d'aquí poc seré un número més pel Departament d'Educació...jeje!No ara en serio...pues mira no és que siga anònima perquè si, sinó perquè moltes vegades no tinc res a dir i només passo un ratet de distracció...

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
Pues los que he dit abans, suposo que pel tracte que tinc amb ells

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Per anar de festa no fa falta que tinguin cap bloc, en ser amics meus i tenir ganes de passar-ho bé n'hi prou...però me'n anirira de festa en Albert, Norma, Clara, Mire i Júlia... i molts més!

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

La veritat és que tres considero que són massa, i a més les meves nits de bogeria fa molt temps que les passo amb la mateixa persona...i que duro per molt!

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

Pues la veritat és que quan em vaig enamorar encara no coneixia res d'això dels blocs, i encara n'estic! Esperant que no s'apagui mai la flama

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

Ara molt, tot i que m'encantarie tenir més temps per fer més coses

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
Tal i com diu Norma, nomino a...

Manicomi (sé que no ho faràs però bueno...)

L'escala

Sonia i Ramon

LECTURA

INTENTE-HO!!

PER LA IGUALTAT ENTRE PERSONES

Podria ser un exemple per Educació per la ciutadania, i per aquelles persones repugnants.

En un avión...

- ¿Cuál es el problema, Sra.? - Pregunta la azafata.

- ¿Es que no lo ve? - Responde la dama - Me colocaron junto a un negro. No soporto estar lado de uno de estos seres repugnantes. ¡Denme otro asiento!

- Por favor, cálmese… - dice la azafata - Casi todos los asientos estan ocupados. Voy a ver si hay un lugar disponible.

La azafata se aleja y vuelve de nuevo algunos minutos más tarde:

- Sra., como yo pensaba, no hay ya ningún lugar libre en la clase económica. Hablé con el comandante y me confirmó que no hay más sitios disponibles en la clase económica. No obstante, tenemos aún un lugar en primera clase.

Antes de que la dama pueda hacer el menor comentario, la azafata sigue:

- Es del todo inusual permitir a una persona de la clase económica sentarse en primera clase. Pero, vistas las circunstancias, el comandante encuentra que sería escandaloso obligar a alguien a sentarse junto a una persona tan repugnante.

Y dirigiéndose al negro, la azafata le dice:

- Si el Sr. Lo desea, tome su equipaje de mano, ya que un asiento en primera clase le espera.

Y todos los pasajeros alrededor, que sorprendidos, asistían a la escena se levantaron y aplaudieron...

UN VOT PEL CATALÀ

Això és una ajuda a aquells que no sabeu molt del català, o per aquells inquiets que sempre en volen saber més. Gàcies al RODAMOTS podeu rebre gratuiitament cada setmana o cada dia diferetns paraules o frases en català de les quals et diuen el significat per a que les utilitzis o simplement per curiositat.

Subscriut-hi!!Potser et sorprendràs!

HA TORNAT EL FRED!!!

Ja és aquí, es va pronunciar, però semblava que havia fallat, amagueu-vos! Ho va intentar xo va acabar marxant... i avui, crec que ja definitivament, ha arribat el fred a Flix.

Això ens anuncia la proximitatt al Nadal, el preprarar-nos pel fred, jaquetes, bufandes, guants...Jo ja he tret tot l'equipatge, i no confio en tornar-lo a guardar fins al març, així que tapeus molt bé, i prepareu-vos...el fred ha tornat.

S'ha acabat definitivament la birreta a la terrassa, el geladet a la nit, el sol que escalfava...aix..., ja hi tornem a ser!!

PHISICAL EDUCATION

Aquesta és una foto d'una de les sessions que he fet al cole d'Educació Física, "OUR BODY".

Hem fet jocs amb pilotes, el joc del Dr. Monkey (què et fa mal?), fer grups i esbrinar quantes parts del cos hi ha entre tots... divertit i diferent.

Jo m'ho vaig passar molt bé i espero que ells també. Se'n recorden de les cançons i quan hem veuen em criden teacher, em fa una gràcia... Aquí deixo una foto.

Els mals noms a Flix...i la Palma!

Primer que tot moltes gràcies als pocs que m'heu dit alguna cosa sobre els mals noms de la vostra família...Avui, en vista que nignú m'ha dit res més i ja he deixat un temps prou prudencial... aquí us deixo els pocs resultats obtinguts per als més curiosos: Si voleu encara m'hen podeu dir més els que no heu participat.

Ca Meliton: duen tots els Pasarius del poble, l'origen no me l'han dit (gràcies de totes maneres norma)

Roser plurimalnombrada:

Ca RATÓN: iaia materna de Roser Guiu, o sigui de part de la mare de Dora (l'origen no el vol saber, respectable Roser)

Ca XERTA per part del pare de Dora, imagino que és per part dels Cervelló (evident, se suposa xq van venir d'allí).
´
Ca MARIETA "la dels diaris" per part de sun pare pero no sé si per part de pare o mare, o sigui no sé el cognom (també és evident el seu origen)

Ca MINGOLEGUA: este ens ve de la Palma, per part de Júlia Muñoz. El seu besavi sempre anava amb l'euga. Com que es deia Mingo doncs així se li va quedar.

GRÀCIES. Un bexitet a totes!!

Il·lusió òptica!

El que principalment veureu és la cara del Déu Baco, Déu de les orgies. Però si mireu fixament podreu observar una parella besant-se entre un arc de fulles d'arbre, molt apassionadament.

Per treure'ns el mal gust de boca de l'entrada anterior.

Programa de moda amb un altre exemple!

Clica aquí i dis Anda ya!

EXCLUSIVA!!

Hem trobat les practicants del CEIP totes juntes! Per fi han decidit mostrar-se a les càmares i deixar les seves diferències de banda. Els mals rotllos ja començaven a passar a la sala de profes i afectaven a nivell professional i l'evidència s'estenia fins al punt que tots els mitjans de comunicació estaven alerta i avui ens han sorprès...

No res que era una brometa...que mos ho passem súper bé i Joan Ramon volia una foto de les 4 i l'hem aconseguit!!I aquí estem, contentes i aprenent molt, tant que ja les he enredat a totes per fer un blog!

Molts petonets!!

Raquel (Infantil), Alexia (Ed. Especial), Abi (Anglès) i Alba (Ed. Física)

PER RIURE!

L'altre dia em van enivar això per mail, i primer em va estranyar però ràpid vai veure x on anaven els tiros, jajaja!! Com a títol: partitura; l'adjectiu el poseu valtres.

Si cliqueu la foto fa més gràcia ;-)

DISSABTE DE DJ!!

Fa molts dies que no poso res, ho sé i em disculpareu, xo és que ara mateix entre el Guillén, el handbol, l'escala i les classes no puc més!Avui és la meva tarde lliure i per això aprofito a escriure i posaus algo!

Este dissabte els de 1r de BATX i 1r de CFM (entre els ma germana) van fer una festeta a la Springlflix on sortejaven un penil. Em vai posar a la cabina amb Meri DJ i d'allí no vai surtir. Per mi és la millor del món xq ens va fer ballar un munt,a més vai xalar molt xq també li anava dient cançons que podie posar i va fotre una sux sessió paxanga...

Bueno, pues me vai passar tan rato que ma germana me va triar per ser la mà innoncent i vai cantar el pernil. El 194, per Núria Sanjuan! Espero que t'aprofiti xq si està = de bo que pese ja ha pogut sortir bo. Ara a buscar una excusa x kedar amb els amics a fer pa amb tomata!!jaja!!

No res que un bexitet x tots els que mireru el blog! Especial x Meri que li he pres la fot del seu fotolog i m'ho va fer passar sux bé!!

IMPACTANT!!

Este és un accidentat afortunat!! No hi ha res com tenir sort en un accident en el que t'hi va la vida i direu: la vida? Doncs si, xq cada vegada q sortim a la carretara ens la juguem ja que no solsament depèn de nosaltres la sort sinó dels que comparteixen via amb nosaltres. Pot ser que no sigui culpa nostra i podem jugar-nos-la sino som prudents en el moment amb que ens trobem amb un temerari.

Pues bueno, ara no és el cas perquè este senyor anava x la carretera i es va desviar caient a l'altra banda de balla amb tanta sort que va quedar així... Dic sort xq si mireu la foto que ve a continuació et quedes galçat!!O no? La veritat és que va ser un tio amb sort!!
Sigueu prudents i tandebó sigueu tots afortunats i no perilleu mai a la carretera!

ANUNCI DE LA DGT!! SIMPLEMENT M'HA FET GRÀCIA...

Si no fos perquè es van acabar emportant la lliga l'any passat...

SUPER OBJETO 2007

No en tenim prou amb ser vícitmes de la moda, de la perfecció... que ara a més a més, ens duguin com a titelles.

L'altre dia, de casualitat fent zapping, hem vaig trobar amb el fastigós programa de "Super modelo 2007" emès pel canal "Cuatro". Pot ser molt bonic que aquestes noies tinguin una oportunitat més fàcil de ser models de passarel·la, igual que els d'operación triunfo, faltaria menys. Però de veritat creieu que és necessari dir a una persona que és estupida perquè somriu quan no ha de somriure? Perquè li estan fent una foto. O que diguin que sembla que xafi merda quan desfile? Ho trobeu normal? No semblen ja prou estupides les pobres que encara els hi han de criticar tot, sense deixar-los-hi una oportunitat de demostrar la seva creativitat, donar idees, exposar els seus gustos... no creieu que ja som prou titelles que encara hem de permetre que facin un programa d'aquest tipus?

La veritat ho trobo patètic i a més, els que porten l'academia són uns maltractadors psicològics, les pobres noies hi posen il·lusió (que encara no entenc perquè , però intento ser tolerant amb els gustos) i encara les esbronquen perquè s'han estat fins les 3 de la matinada xerrant amb una companya...però si fa segles que no surten de farra, que passe algo si es queden afoniques de tan xerrar? En algun moment del dia s'haurà de desfogar. Si passa son és el seu problema...a que no fa mala cara!Pues calla!

Aquest programa em treu de pollaguera, mira si és fort que supera el negociador (aquell que tu veus el que poden guanyar els concusants i van canvaint les cartes sense saber que els passa per les mans). Quina porqueria de tele!

FELICITATS!!

JAUME I PALLI (als xofars amb la sortida del sol)

HELEN I JO PER FESTES A L'ESCALA ENTRE LA BARRA

Bueno, com és típic i mític ja...dedico esta entrada principalment a la PALLI q avui fa 20 anyets, quan jo ja n'estic a punt de fer 21 :-(... i com q no hi vai pensar el seu dia en posar-ho al blog també va per helen, que va ser la setmana passada. Espero veureus aviat, pequè encara que a la Helen de la city faci molt que no la vec, a Palli potser fa 3 setmanes...

No res xikis q ja tinc ganes de tenir-vos per aquí i a veure si ho celebrem!!

MUAKIS PER TOTES!

CORRELLENGUA A FLIX

La festa va durar gairebé tota la tarda

Doncs si, el dijous 11 d'octubre va arribar la flama del Correllengua a Flix, i van ser els nens i nenes del CEIP de Flix els encarregats de dur-la fins a la plaça del mercat. Alguns alumnes de l'IES més tard, van baixar la senyera i la van posar al costat de la flama.

Quin millor dia, 11 d'octubre, abans de la "Hispanitat", per la qual ens donen festa sense que tinguem sentiment d'afectivitat per aquesta terra seva. Així és com defensem lo nostre, la terra, la cultura, i en aquest cas la llengua. Marcant territori i deixant clar amb qui tenim el sentiment de pertinença i l'obligació de mantenir el que realment és nostre; Catalunya!Enguany és la 11a edició.

Tots sabeu que aquest acte se celebra de manera anual i que es fa en defensa i promoció del català. Que és com una excusa per recordar i mantenir el que és nostre, però bé, he trobat aquesta definició a la Viquipedia i l'he trobat la mar d'encertada, per a que aquells que no sabeu massa de que va:

El Correllengua és una campanya de sensibilització cultural i política que es fa amb periodicitat anual destinada a la defensa i promoció de la llengua catalana.

La Coordinadora d'Associacions per la llengua Catalana (CAL) és l'entitat (pertanyent a la societat civil) encarregada d'organitzar el Correllengua en tots els territoris dels Països Catalans, excepte en el País Valencià, on aquesta tasca la du a terme Acció Cultural del País Valencià i a Mallorca del qual s'encarrega d'organitzar-lo Joves de Mallorca per la Llengua.
Està inspirada en la Korrika, que és una cursa popular a favor de la llengua basca. El 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va fer una iniciativa d'aquest tipus a Mallorca on la continuen fent els anys que no fan Acampallengua, el 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir de 1996 a la resta de territoris de parla catalana.

S'estructura en quatre columnes en homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana.
En el Correllengua es fan un seguit d'actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic dels quals és el pas de la flama, per les diferents localitats del territori.

Aquí us deixo unes imatges del dia. Tot i que va estar molt bé, perquè després van fer jocs populars, es va llegir el manifest...vaig trobar que no hi va haver un bon nombre de participació. No és cosa del nens sol, sinó de tots, petits i grans. Sempre. Així que us convido que a la propera vegada, l'any que ve, us animeu a participar i fem d'un acte rutinari, un dia per recordar qui som i fer que sigui emotiu per a tots i sobretot amb significat! VISCA CATALUNYA!

Per més info: www.jovesllengua.cat

UNA CASA MOLT PETITA

El senyor Gustavo ha començat a construir-se una casa tota per a ell. Però té pocs diners: no pot comprar gaires totxos i així la casa li queda petita, petita, tan petitona que el senyor Gustavo ha d'arrossegar-se per terra si vol entrar-hi i, un cop dins, no pot posar-se dret perquè picaria amb el cap al sostre, i ha d'estar-se sempre assegut.

Els nens salten per damunt del teulat de la caseta i de vegades, quan el senyor Gustavo no hi és, la hi amaguen darrere una mata. Llavors el senyor Gustavo va amunt i avall del poble buscant la casa i no la troba.

És un home molt bo, els senyor Gustavo. A l'ampit de la finestra, en comptes de molletes per als pardals, hi deixa caramels per als nens. Tots els nens que passen poden agafar un caramel. Per això el senyor Gustavo i els nens són molt amics. Els nens li demanen:

- Quants totxos has fet servir per fer la teva caseta?

- Cent divuit

- I quant morter?

- Dues morterades i mitja - respon els senyor Gustavo. Els nens riuen, i ell també, i així tots estan contents.

G. RODARI; Contes llargs com un somriure; ed. La Galera

Aquí us deixo un dels contes d'este llibre tan guapet. La Rosa d'anglès del cole l'altre dia em va dir que aquest any treballaran sobre aquest conte a la biblioteca, i casualment a mi me'l van regalar quan era més petita.

ELS MALS NOMS A FLIX

Paula Grau (la meua iaia)

Això dels mals noms era una manera que teníen abans els nostres avis per localitzar les famílies amb una miqueta d'ironia. A naltres ens fa gràcia, però això de que se digo mal nom és perquè realment hi havia una part fosca en tot això. La veritat és que ho vai descobrir aquest estiu, però hi ha moltes cases que s'enfaden molt pel seu mal nom. És per això que m'agradiarie rebre informació sobre els vostres. Per part de qui rebeu el mal nom, perquè...?

Esta ere la meua iaia Pauleta, mare del meu pare i que va morir quan mun pare ere molt jovenet, a causa d'un càncer. M'haguès agradat molt conèixer-la però bueno, la qüestió és que es deia Paula Grau, i el seu mal nom era de Cal Barqueret. Es deia Paula Grau, i ara no sé si és pel seu pare o el seu avi, però la qüestió és que un dels dos era el barquer de la nostra estimada barca del riu. I així és com el cognom, el qual a mi ia no me toque de res, porte este malnom, que en este cas no és del tot mal.

Jo faré una breu recopilació del que m'aneu enviant, i de tant en tant, ho publicaré. Però abans, assegureus que els pares o avis estan d'acord, io no vull més problemes del passat, que ia n'hem tingut prous no?

LES MEVES PRÀCTIQUES

Com tots i totes deveu saber, estic fent les meves pràctiques de magisteri d'anglès al Ceip Enric Grau i Fontseré de Flix. I la veritat és que estic súper contenta. Estic aprenent molt, tant en metodologia com en noves tecnologies: montar jocs amb PC, jocs per als més petits en anglès, songs, grabacions...m'estic endinsant molt en aquest món de l'educació, i realment està sent satisfactori.

Bé, tot això per explicar que al CEIP els alumnes de cicle superior, durant un trimestre a l'any, fan unes classes de naturals amb anglès, i ara ens toca el sistema respirator. Els nens i nenes del cole aprenen a explicar el fenòmens que es produeixen referents a la respiració, experimenten...i l'altre dia va ser una gran dia per ells. Vam fer una dissecció de pulmons de corder (lamb lungs dissection) i en vam fer un vídeo. Per ells va ser molt divertit perquè es van posar a tocar, bufar a veure com s'infalven els pulmons...però sobretot tocar i tocar.

Els nens són una passada!M'encanten i és molt divertit veure com xalen tant en una tonteria com uns pulmons. Abans jo era de les que ens aquests experiments a classe, mirava i no tocava, però ara he canviat el meu punt de vista i com si res, vai agafar the trachea i vam grabar este vídeo tan graciós. Aquí us el deixo. Espero que pugueu percebre lo divertit que és veure com estan d'esvalotats i esvanits!

PARE HEROI

Ricky Hoyt és un noi que va nèixer el 1962. Durant el part se li va enrotllar el cordó humblical al coll provocant l'asfixia d'aquest, però no morí i quedà en un estat gairebé vegetal. Tot i la gravetat de la situació el cervell no va quedar afectat. Es comunica amb un ordinador tipo el de Stephen Hawking i ha dut fins ara una vida força normal pel seu estat.

Fa 22 anys es va organitzar una cursa al seu poble en homenatge a un amic seu que va quedar paraplègic i hi va voler participar. El seu pare el va portar amb la cadira tota la cursa. Aquell dia en Ricky va confessar al seu pare que es va sentir realitzat, no veia impediment al seu estat i és per això, que des d'aleshores ha participat en 216 triatlons, 20 duatlons, 65 maratons... i així fins a arribar a un total de 942 curses. La veritat quan em van enviar aquest vídeo per internet em vaig emocionar moltíssim. I és que ha de ser gegant l'amor que sent aquest pare pel seu fill. Per aixó des d'aquí li dedico tots els meus ànims i em trec el barret. Això és ser gran!

La veritat és que també he de confessar que la musiqueta va influir molt a l'emoció, i és que el vídeo està molt ben fet.

VUITENES AMB ORGULL

L'embarcació de Torredembarra amb la nostra tripulació

Norma i Olga al trenent que ens portava al camp de regates


CAMP DE REGATES

Judith i Palli posant per la camàra al super hotel luxós

Bé, després de descansar el que em toca passo el parte amb una mica de retràs. Este cap de setmana, com ja sabeu, vam anar amb el club nàutic Flix a Alacant, al tercer campionat de rem d'Espanya. El campionat durava dos dies; dissabte i diumenge. El dissabte pel matí es feien curses de totes les categories; veterans, seniors... de 4 embarcacions cada cursa. D'estes curses passaven a la final de diumenge directament les primeres embarcacions de cad cursa. En aquest cas vam quedar terceres, però amb el millor temps de tota la competició.

Tot i no classificar-nos al matí, a la tarde hi havia una segona oportuntat; la repesc. En aquesta es seguia la mateixa norma, qui quedava primer passava a la final del diumenge. Els nervis estaven a flor de pell perquè o bé acabava aquí el nostre campionat i per tant, Alacant se n'enterava de com anem de festa les del llaüt, o bé ens esperava un matí encara més dur a l'endemà però amb opcions de fer un bon paper.

La qüetió és que vam quedar primeres de la nostra mànega amb força diferència, tot i que havíem empitjorat el temps. Ens vam posar més contentes, fins i tot ens vam emocionar! Passavem a les semifinals!! L'endemà pues, a les 9 i mitja del matí a remar. Hi havie dos semifinals, les dos primeres de cada passaven a la final A i les dos darreres de cada a la final B. I la sort no va estar de cara a nosaltres perquè ens va tocar remar amb embarcaciosn que havies estat campiones d'Espanya altres anys i vam quedar últimes. Vam decidir reservar les forces en veure que ja no quedavem entre les 2 primeres i ens vam deixar anar. Però bé, encara podíem fer un bon paper. I així va ser com vam remar a la final B amb les embarcacions de Sta. Cristina, Empuriabrava (catalanes totes dues) i Bote, de per allí baix. Ho vam donar tot, vam remar super bé, vam anar igualades amb Empuriabrava tota la cursa i al final per un segon ens vam haver de conformar amb el 8è lloc. Primer gran decepció, perquè podiem haver guanyat un lloc, però analitzant-ho, darrere nostre van 5 embarcacions més. Hem anat al campionat, que ja és un gran què, encara que amb barca de prèstec, i que més voleu! Vam fer suar a moltes embarcacionsal campionat d'Espanya, que no tohom ho pot dir! Estic orgullosa i satisfeta, perquè em aguantat el tipo fins al final i amb 4 curses de 1400 metres cadascuna!

REALITAT O FICCIÓ?

De que us penseu que se forren els cirujans plàstics, o les grans marques de roba? De publicitat retocada com per exemple, la primera foto...i és que la perfecció no existeix. Estic totalment d'acord que hi ha models súper guapes i que realment tenen cossos espectaculars, però hem de ser realistes. Tots tenim poros a la pell perquè aquesta respiri, perquè els hem de tapar en una foto fent que aquesta sigui completament llisa? I els pelets rossets que ens cobreixen el cos? Perquè els hem de treure també? Perquè pujar la boca, les celles, els ulls..? Perquè ha de ser tot tan fals? Qui es guapa és guapa, perquè volem fer-ho tot tan llis i perfecte si realment no hi ha ningú així?

Jo no ho sé, sol sé que gràcies a Déu o a qui sigui em funciona bé el cap i em comformo amb la boleta que tinc per panxa, o amb les ulleres que em marquen els ulls, amb els pits petits i no massa rodons, amb el cul tou i les caderes amples...i què? M'agrado com sóc i crec que no sóc fea ni desagradable a la vista per tenir el que totes, una mica més o menys tenim. De veritat creieu amb la perfecció? O és que ens hi han fet creure? Per què estan de moda les primes, si abans com més pleneta més atractiva eres?

Aquí us deixo esta pregunta per a que reflexioneu i esta segona i tercera foto per les anorexiques, perquè un dia els hi van menjar el cap, aconseguint que ara tinguin un greu problema de salut!Espero que un dia puguem recordar l'anorexia com una malaltia que es patia a finals del selge XX principis del XXI i que es va extingir per posar-nos tots en contra d'aquestes falses correcions de la bellesa natural del nostre cos!

La segona és una campanya publicitària d'una marca Italiana, que ha decidit sensibilitzar el país per la gravetat del problema. I crec que ha aconseguit molt més que això, perquè si ha sortit a El Club de TV3 segur que ja ha pegat la volta al món. Llàstima que no hi ha massa a fer fins que tots junt algun dia fem pinya.

LA NOSTRA TRIPULACIÓ A TORREDEMBARRA

Doncs sí, avui és el segon dia que anem a Torredembarra a provar el seu llaüt mediterrani que serà amb el remarem este cap de setmana a Alacant. I esta la tripulació per ordre; Gemma, Judith, Raquel S, Núria, Raquel P, Marta, Olga, jo i Norma, sense perdre el bon humor amb les seves rastes de reserva!és una passada de llaüt, va finíssim i al fer les boies derrapem i tot. Espero que ens serveixin d'alguna cosa estos dos entrenos allà!

EXPERIMENTANT

Ara començo a fer coses noves...encara que molts les porteu molt per la mà, jo m'estreno amb el programa de fotos Picasa. I és esta l'excusa per deixar-vos aquí una quadrícula d'algunes fotos de les nostres vacances a Londres!On ara mateix les nostres xikis també s'estrenen!Sort!

JA HA ARRIBAT!

Pues sí, potser fins ara encara no m'havia fet a la idea, però és que ara m'acabe de trucar una molt bona amiga de classe que demà se'n va a Canadà a fer les pràctiques de magisteri i me n'he adonat que sí, que ja se'n van i no les veuré fins al desembre... Ahir amb la despedida ja ho veia, però ara ja és més a prop...No res xikis, que avui va per valtres, perquè us ho passeu súper bé, per a que ho aprofiteu al màxim, perquè aprengueu més anglès del que ja sabeu i així me doneu una lliçó d'unes fantastic teachers!!També per a que no us oblideu de naltres i que sapigueu que es meravellós tenir-vos com amigues, amb els vostres defectes i les vostres virtuts!

També despedir-me de Gemma i Núria, a esta foto molt guapetes de romanes a Tarragona, sent uns personatges més de la Tarraco Romana!

En fi, Núria a Canadà i Mire, Júlia i Gemma a Londres...és igual el destí, us desitjo el millor!Un super bessito!

SI SI SI; ANEM A ALACANT!

Sí, sí i sí!El proper cap de setmana, les seniors del llaüt català ens en anem al campeonat d'Espanya que se celebrarà a Alacant, el dissabte i el diumenge. Tot això no és gràcies a la nostra 3a merescuda posició a la lliga catalana, sinó a que els nostres veïns de Torredembarra ens deixen el seu llaüt meditarrini, ja que per aquesta competició el llaüt català no és vàlid.

Vull aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a tot l'equip, perquè tot i alguns mal entesos a l'hora de repassar l'assistència i una mica en part també a la mala organització, ens en hem sortit i molt bé. I que més voleu?Som un equipàs de quanyadores! Gemma, Judith, Núria, Raquel, Raquel, Marta, Olga, Norma, Marta Puerta...i especial agraïment a Lorena i a Elena que ens han salvat el cul, alguna més d'una vegada!A totes gràcies, per regalar-me una temporada més de llaüt, d'esforç, de victòria i també mals moments d'injústicia, d'estones al sol, de dinar per les voreres, o fonten-mos los cuartos, de matinades i rialles...GRÀCIES A TOTES!

I a tots aquells que ens han recolzat i ens han guiat; Joan Carles, Rius, Cases, Sànchez...i una llista infinta de noms que no acabaria mai. També enhorabona a les nenes que han estat les autèntiques campiones. Ens han fet riure amb les seves cançons, patir amb les seves males topades...i com no també felicitar als nois, perquè no és més important pujar al pòdium sinó aguantar el bon humor i tirar endavant, encara que no hagi estat una bona temporada per valtres!

Bueno, que semble que me retira o algo en este discurs, però de veritat GRÀCIES A TOTS!

Aprofito que estic a l'aigua per dir que també estic contenta de formar part de l'equip que tenim a la nostra puntona Boira. Perquè no he dit res en tot l'estiu, però tot i que no hem començat amb b0n peu, estic segura que donarem guerra!Un petò per tots!

WEEKENDDANCE!

Este dissabte vam anar al weekenddance unes 30 persones de Flix. La veritat és que Alba, Clara i jo no ens imaginavem que seria per tant. Venien els dos Marcs, Cristina Garcia, Meri Dj, Tof, Raquel, Cuqui...no sé, sabíem que anava gent però no tanta!I vam estar fent pinya a l'escenari principal des de que els Soulwax (2manydjs amb grup) van començar amb força i dixan-mos en la boca oberta, continuant amb Vitalic i acabant amb els mestres que he comentat abans.

Qui no sabíem que vindria ere la Canya, del Cor de la Ciutat, la novia del net del Benjumea!Ens vam apropar i li vam preguntar si ere ella. Molt amable i simpàtica es va dixar fer una foto!

Va costar molt arrencar perquè el minimal és poc fiester que diguessim, però a partir de les dos de la nit ens van passar les hores volant.

A les 7 del matí els 2manydjs ens feien marxar, i així va ser com vam fer escala a tgn a intentar descansar el cos un ratet. Ens ho vam passar súper bé i ara que hem començat (perquè és el priemr any que es fa) i si la cartellera no ens falla, seguirem este festival.

Nostàlgia pels vells temps

Pues si, torno a jugar. I com tots us podeu imaginar no als escacs que no se m'han donat mai bé, sinó a l'handbol. Feie 5 anys que no tocava una pilota i després que Laia Sánchez, Yolanda i Minerva em posessin el caramel a la boca recordant l'època de l'handbol i dient que podríem quedar per fer quatre tocs, vai decidir fer-ho de veritat. La llàstima és que a Flix no som prous com abans per montar un club, i la llàstima va ser que s'acabés allò que per mi era tant iomportant; un equip amb les meves amigues! I no ho feiem malament!Per això aquí comunico el meu intent de retorn, perquè de moment és un intent, a veure si aguanto com abans!

Els meus colors sempre seran roig i blanc i les campiones sempre seran les del meu equip!Un bexito a totes! És que som xiquis hasta per això!

PER RIURE UNA ESTONETA!

Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren enel que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es quela pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocioncocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelosin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cada ltera por si msimapreo la paalbra es un tdoo.Pesornamelnte me preace icrneilbe...

S'HA ACABAT PAGAR ALS LLADRES!

No sé si es veritat però he decidit actualitzar també el meu correu i m'han enviat això i he cregut que seria d'interés mundial; S'ha acabat pagar als números 902 i 901, entrant a esta adreça et fan introduir el número 90x (el que sigui) i et donen l'equivalent que es de pagament normal o fins i tot gratuït si tens ADSL. Intente-ho, l'esperança és l'última cosa que es perd.
rel="nofollow">http://www.nomasnumeros900.com/

FELICITATS NEGRE!

Ja que m'he posat a actualitzar el meu blog i que ja ere hora...recordo que ahir a les 12 de la nit vam trucar a Negre per felicitar-lo. Des d'aquí desitjo que passis un bon dia! FELICITATS!És una foto del dia que vam celebrar a l'Ermita el cumple d'Elena, Joan i el meu al gener.

VIATGE A LONDRES

Després de moltes queixes i altra vegada avergonyida per abondar el meu blog després de començar en bon peu, torno a ser aquí. Suposo que ara que tot torne a la normalitat podré mantenir-lo...

Bé, la novetat més actual és el meu viatge a Londres amb Joan. Ha estat molt bé i realment he canviat el concepte de fredor que tenia sobre Londres i el país en general. A tot arreu hem estat ben servits, ens han ajudat sense demanar-ho, m'han entès quan els parlava (gran repte personal...) tot i que jo algunes coses les perdia, hem menjat millor del que ens pintaven i no ha plogut ni un sol dia!!!

Vai pensar anar a Londres després de renunciar a la possibilitat d'anar-hi a fer pràctiques amb les meves amigues Júlia i Mire. Feie molt temps que estalviava per fer un viatget sense saber la destinació. Després de renunciar l'única espineta que em quedave ere la de no poder veure la ciutat, perquè per a mi les condicions no afavorien l'estada allà 3 mesos. I aquí estic, molt contenta de les vacances que ens hem pegat. Us dixo per això un parell de fotos representatives: el Big Ben i la típica cabina roja

LA TECNOLOGIA EVOLUCIONA!

Mireu que m'han passat per internet... es tracte d'un localitzador de mòbils. Si busques a algú i no saps on pot estar entra en aquesta pàgina web i via satèl·lit el localitzarà. El seu marge d'error és molt baix.

Intente-ho, us quedareu a quadres!

http://www.sarpanet.com/moviles

FELICITATS CAMPIONA!!!

Avui la nostra estimada amiga i atleta Marta Serra fa 20 anys!!Feliciteu-la que ja porte dos desenes i és súper bona amiga i la millor atleta del món!Es farà famosa en un no res i ens deixarà a tots de pedra amb els seus salts!

Sempre estarem orgullosos de tu, facis el facis.

Arribaràs a saltar-me? JAJA!

Un petonàs guapissíma. T'estimem moltíssim!

Les xikis i amics!

A LA MODA!!

El dijous passat vam anar unes quantes xikis a Salou, més que res a la platja, xq no vam sortir de festa...xo ens la vam montar a l'apartament de palli. Vam prendre el solet, vam rondar els xiringuitos, vam anar a fer unes birres, una volteta, sopar trankiletes a casa i anar bebent amb jocs per riure un rato.

L'endemà ens vam aixecar serenes x poder tornar a la platja. Tot i que el temps no va acompanyar molt però naltres allí estàvem.

Per cert! Vam estrenar estos magnífics gorros que ens vam comprar de rebaixes!jajaja!!

Propera parada Aquapolis!!Ens fem petites una altra vegada!!

Terceres amb una miqueta de vergonya!

Sé que he tardat molt en contar cosetes x aki...ho sento! Bé, la qüestió és que Badalona es va suspendre xl temporal que feia que no es pugués remar en condicions i aquest diumenge anirem a Lloret de Mar a mantenir el nostre 3r lloc.

El dissabte passat vam remar aquí Flix en la lliga de les Terres de l'Ebre i vam quedar terceres amb un temps de 5'00 minuts. Davant nostre van passar les nenes de Flix amb un temps de 4'58 minuts i les d'Amposta (crec) amb un temps de 4'59 minuts. Ja estem pensant amb el pla de jubilació i fer puijar a aquestes màquines que remen cantant!